Iniciem el cam\u00ed des de la mil\u00b7len\u00e0ria masia de can Tobella, ja esmentada en documents del segle X. Podem arribar-hi a peu des de la Puda (o des de la vila) o amb autom\u00f2bil, opci\u00f3 que no aconsellem per la perillositat i mal estat del cam\u00ed. Deixem un trencall a l’esquerra (on comen\u00e7a l’anomenat cam\u00ed del Mig) i continuem pel cam\u00ed que puja cap a la dreta.<\/p>\n
De sobte ens apareix al davant la muntanya de la Socarrada i a l’esquerra el Tossal Rod\u00f3. El paisatge \u00e9s molt bonic, malgrat els efectes de l’\u00faltim incendi forestal.<\/p>\n
Marxem per la pista en direcci\u00f3 al nord-est, seguint el marge dret del torrent de can Tobella. Als pocs minuts deixem en el fons del torrent, a la nostra dreta, la font del Rac\u00f3, antigament abundosa d’aigua i actualment molt migrada. Continuem per la pista fins al post indicador i girem a l’esquerra. Al cap d’una estona trobem a la nostra dreta el cam\u00ed procedent de Sant Salvador de les Espases.<\/p>\n
Arribem a la part superior del Tossal Rod\u00f3. Certament no \u00e9s un tossal. De fet aquest nom \u00e9s recent, ja que en la documentaci\u00f3 antiga apareix la denominaci\u00f3 de Puig Rod\u00f3, que potser caldria recuperar. Aquest enorme basti\u00f3 natural \u00e9s un caprici de la natura que s’eleva fins als 400 metres aproximadament, rodejat d\u2019imponents penya-segats. Rec\u00f3rrer la seva superf\u00edcie plana admirant l’entorn \u00e9s una del\u00edcia. Des d’aquest indret podem observar una perspectiva in\u00e8dita de Sant Salvador.<\/p>\n
La petita ermita apareix en el cim d’un sortint roc\u00f3s com un niu d’\u00e0guiles, rodejada de profundes bretxes i abrigada per altres cims m\u00e9s elevats. Tanmateix \u00e9s al crepuscle quan el paisatge esdev\u00e9 m\u00e9s bell, quan per la petita vall de la Salut, el raigs solars fan la seva darrera aparici\u00f3, il\u00b7luminant l’abrupte paisatge de Sant Salvador. Com si d’un fidel pintor es tract\u00e9s, el mantell crepuscular acoloreix amb matisos ocres, rosats i vermells les margues, pudingues i calc\u00e0ries. L’espectacle crepuscular \u00e9s una aut\u00e8ntica festa. Poc a poc el cel i la terra van fonent-se en el gresol de la nit. Enmig de la calma i d’un silenci absolut hom contempla com els diminuts punts rutilants ocupen lentament el firmament. El temps sembla aturar-se i s’enforteix encara m\u00e9s l’entranyable lla\u00e7 que lliga l’\u00e9sser hum\u00e0 amb la natura.<\/p>\n
Prosseguim el cam\u00ed vers el coll de les Bruixes. En aquest punt, un antic pal indicador ens assenyala diversos camins. Per la dreta la pista mena a la Socarrada i a Sant Salvador. Pel davant arribar\u00edem al raval del Pal\u00e0. Per l’esquerra, sobre les pedres, uns senyals de pintura vermella amb un cercle blanc ens indiquen el cam\u00ed del Cul de la Portadora.<\/p>\n
Una mica m\u00e9s enll\u00e0 trobarem un petit i antic indicador que ens obliga a deixar el cam\u00ed que continua cap a Monistrol. En aquest punt iniciarem un curt per\u00f2 fort ascens per l’esquerra, seguint un cam\u00ed bastant desfigurat que en pocs minuts ens situar\u00e0 en una petita collada. Seguint per la cresta unes quantes passes vers el sud, arribarem al cim del Cul de la Portadora, de 460 metres.<\/p>\n
El cim est\u00e0 constitu\u00eft per una plataforma pr\u00e0cticament plana, amb lleugera inclinaci\u00f3 vers l’oest. La superf\u00edcie oscil\u00b7la entre els 70-80 metres de longitud i els 30-40 metres d’ampl\u00e0ria. \u00c9s limitada per una paret vertical que l’envolta per tres costats, excepte el costat nord, que representa l’acc\u00e9s a l’indret. Indubtablement aquesta talaia natural constitueix un bon refugi. Aix\u00ed ho degueren entendre els primers pobladors que escolliren aquest elevat i solitari lloc per a viure. Les restes de cer\u00e0mica trobades en la seva superf\u00edcie presenten unes caracter\u00edstiques que les identifiquen amb productes ib\u00e8rics. Aquesta circumst\u00e0ncia avala la hip\u00f2tesi d’un assentament ib\u00e8ric entre els segles III i II a. C. La falta d’un estudi m\u00e9s profund fa que la troballa romangui in\u00e8dita en la bibliografia arqueol\u00f2gica.<\/p>\n
Estem a la part m\u00e9s septentrional del terme d’Esparreguera, en una muntanya que per la seva forma recorda una portadora (atuell de fusta per a portar el ra\u00efm) ficada al rev\u00e9s. A molts (incl\u00f2s l’Institut Cartogr\u00e0fic de Catalunya) els hi fa cosa aix\u00f2 del \u00abcul de la portadora\u00bb i li diuen \u00abcoll\u00bb, que no ho \u00e9s en absolut.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Iniciem el cam\u00ed des de la mil\u00b7len\u00e0ria masia de can Tobella, ja esmentada en documents del segle X. Podem arribar-hi […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1569,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":"","_links_to":"","_links_to_target":""},"class_list":["post-1567","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cecbll.cat\/espaicomarca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1567","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/cecbll.cat\/espaicomarca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/cecbll.cat\/espaicomarca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cecbll.cat\/espaicomarca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cecbll.cat\/espaicomarca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1567"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/cecbll.cat\/espaicomarca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1567\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1568,"href":"https:\/\/cecbll.cat\/espaicomarca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1567\/revisions\/1568"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cecbll.cat\/espaicomarca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1569"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cecbll.cat\/espaicomarca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1567"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}