L’itinerari comença a la Puda, Agafem un corriol que arrenca uns quants metres abans del pont sobre el torrent de Sant Salvador. Un pal indicador ens marca l’inici del camí. Passem per damunt de la boca del túnel i hem de fer un tram difícil perquè el terreny s’esllavissà l’any 1994 a causa de l’incendi de l’estiu i de les pluges de la tardor. Al cap de poc entrem en un congost molt bell, obert entre materials paleozoics. Passem per les Espases de Baix, formació geològica constituïda per conglomerat quarsós que data del començament de l’era secundària. A continuació passem per gresos, també del triàsic. Troncs recremats de pins ens recorden el darrer incendi forestal. La vegetació no s’ha recuperat encara. Prop de l’entroncament dels torrents de Sant Salvador i de l’Afrau, ens apareix de sobte el Morral de l’Espluga, o Morral Llong, un estrep calcari del Puig Cendrós.
A l’esquerra del camí hi ha un antic forn de calç i una mica més endavant la font de Sant Salvador, totalment degradada d’ençà l’any 1994.
En un giravolt del camí veiem la Socarrada, unes roques que destaquen en l’incipient verd, a la dreta de la torre d’alta tensió. La serra de l’esquerra és la del Cairat i darrere està el Montserrat.
Arribem a una coveta, amb una imatge de Nostra Senyora de Montserrat (al davant tenim la Santa Cova i el Monestir). El camí passa per sobre i ja ens rep, patriarcalment, Sant Salvador de les Espases.
L’ermita de Sant Salvador fa de partió entre els municipis d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Vacarisses. Des de temps immemorial aquests pobles i altres de la rodalia han fet aplecs a l’ermita.
Sant Salvador de les Espases és esmentat en documents del segle XIV i el castell de les Espases apareix en pergamins del segle X. Fins a l’any 1936 hi havia dins la capella un retaule gòtic que fou destruït quasi totalment al començament de la guerra civil. Podeu entrar a la capella els dijous i diumenges (dies que la mantenen oberta els Amics de Sant Salvador, associació que té cura del santuari).
Seguim caminant i, al cap d’una estona, trobem una cruïlla senyalitzada i pel camí de l’esquerra arribem sense pèrdua a la Socarrada. Estem al sostre d’Esparreguera, a més de 500 metres d’altitud!
Des d’ací la panoràmica és fantàstica. Farem la descripció des d’una mena de mirador de penyes (de conglomerats gresosos), situat on s’acaba el camí. D’esquerra a dreta veiem l’Obac i la serra de Coll Cardús, amb el Cap del Ros com a punt cimer, la serra de l’Hospici, d’on venim, la serra de l’Orpina i el turó dels Ducs; al darrere el puig Ventós, el puig Cendrós, el turó de la Gronya; al mig, en primer terme, Sant Salvador de les Espases i al darrere el coll de les Espases i les Espases de Dalt, a continuació el turó de la Plana d’en Bou i les Escaleres, i, donant al torrent de Sant Salvador, l’Escagassada, i en aquesta part del torrent l’Aranga i la serra del Cairat; després el Llobregat que separa Olesa d’Esparreguera. La vila d’Esparreguera se’ns apareix magnífica des d’ací dalt, presidida pel Campanar i les Tres Caravel·les. Més endavant l’antiga colònia Sedó i el Puig. D’Olesa es veuen els barris més nous i la zona industrial, d’Abrera les cases unifamiliars i de Martorell la vila i l’immens espai industrial. Resseguint el Llobregat arribem al delta i al mar, per l’esvoranc fet a la Serralada Litoral, amb el Tibidabo i la Torre de Collserola que emergeixen entre la Creu de Sàbat i el turó de la Gronya.
El cim de la Socarrada va fer honor al seu nom durant l’incendi del 1994 i va quedar totalment dessolat. Ara ja han rebrotat molts arbres i arbustos i fa goig veure la vegetació.
