Iniciem l’itinerari al barri de la Plana, on enfilem el carrer Prínceps d’Espanya. Un cop s’acaba el carrer i un xic a l’esquerra comença el camí de la Vinya Vella.
Els primers camps pels que passem són d’oliveres i a la part dreta hi ha també alguns ametllers. Aquests camps estan molt abandonats perquè aviat s’hi construirà l’ampliació del barri. Al cap d’una estona trobem a la dreta una vinya.
Passem pel pont sobre l’autovia i agafem el camí de la dreta. Al davant tenim la costa dels Alemanys (de l’antic mas Alemanys) i el torrent que tenim a la vora és el de la Fàbrega. Agafem el camí de la dreta, que va paral·lel a l’autovia.
Al cap d’una estona darrere d’un oliverar apareix la figura del mas de la Vinya Vella, emparada pel Montserrat.
Aprofitem la passejada per a entrar a la cort de la casa, totalment accessible, on es troba la imatge en majòlica de la Mare de Déu de Montserrat. Dalt de les finestres veiem un escut antic de Montserrat amb la data de 1738 i altres dos escuts més moderns, un amb la silueta montserratina i l’altre amb raïms, clara referència a la Vinya Vella. Aquesta propietat va pertànyer al monestir de Montserrat. La va comprar pel preu de 30.000 lliures, l’any 1512, l’abat Pere de Burgos, el qual s’hi hostatjà llargues temporades i àdhuc hi va morir, l’any 1536. Des d’ací la vista és ben maca, de la vila i d’una gran part del terme. Fins i tot es veu Castellsapera i la Mola (muntanyes del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac).
El camí gira lleugerament a l’esquerra, la qual cosa ens afavoreix perquè ens allunya del tragí de l’autovia. Ara anem seguint el torrent Mal. Un trencall barrat amb cadena condueix a la llera del torrent, però nosaltres seguim pel camí de dalt. A poc més de cent metres trobem l’objectiu principal d’aquest itinerari: el Llentiscle de la Vinya Vella. Aquest llentiscle és arbori. Possiblement és l’exemplar més gran d’Europa. Al fons Collbató i Montserrat.
Malgrat el brogit de l’autovia, es respira pau en aquest indret. Pau i l’olor intensa dels camps antics de Catalunya. Si mirem cap enrere veurem les interminables vinyes, el mas de la Vinya Vella i l’omnipresent Campanar d’Esparreguera.
