EL LLOBREGAT FONT D’ENERGIA
Una pinzellada històrica
Hi ha indicis de l’aprofitament de l’energia potencial dels rius mitjançant la utilització de rodes per obtenir energia mecànica des de fa uns 5.000 anys. Però va ser durant l’Imperi Romà quan es va començar a estendre la utilització de rodes hidràuliques.
El territori que actualment configura el Baix Llobregat, va ser objecte d’un important poblament a partir del segle X, que va venir acompanyat de l’extensió de l’agricultura i de la necessitat de dotar-se de molins per obtenir farina.
Entre els segles X i XII es van construir molins en els principals tributaris del Llobregat, Anoia, riera de Rubí, riera de Cervelló, riera de Torrelles i riera de la Palma.
Fins a finals del segle XII no hi ha referències que les aigües del riu Llobregat alimentessin directament cap molí.
El primer gran establiment de molins alimentats per les aigües del Llobregat va ser en el marge esquerre, en l’alou reial de Matoses i va donar origen als anomenats molins reals del Llobregat (actualment Molins de Rei).
Durant l’edat mitjana i fins al desenvolupament de la indústria al segle XIX es van produir avanços tecnològics que van afavorir una important activitat artesanal basada en l’aprofitament energètic del riu Llobregat i centrada en el tractament i transformació de matèries primeres com batans per a la indústria tèxtil i serradores a més dels molins fariners ja esmentats.
El riu més treballador del món
El gran geògraf francès Pierre Deffontaines va dir:”cap riu del món, pot ser, no ha estat objecte d’un aprofitament tan exhaustiu com l’indigent Llobregat.”
La nostra comarca és un bon exemple del que s’ha dit per Deffontaines, el riu entra en el Baix Llobregat per Collbató/Esparreguera, en la cota 106 m.s.n.m, el seu curs fluvial té 49,6 km. si be la seva desembocadura es troba a 40 km. en línia recta. En aquests 49,6 km. de recorregut i 106 m. de desnivell, a partir de l’any 1903 s’escalonaven 7 recloses que alimentaven 8 instal·lacions per a aprofitament energètic (el molí de l’Argemí i el de Capdevila compartien resclosa i canal). Cota 106 m.s.n.m 40 km.
Era tal la pressió exercida sobre el riu per aprofitar la seva energia potencial que, en algun cas, la distància entre el punt de tornada de l’aigua al riu d’un aprofitament i la presa per al següent, només hi havia 1,3 quilòmetres i 1 metre de desnivell. Això és el que succeïa entre el canal de desguàs de Broquetes/Colònia Sedó a esparreguera i la resclosa de Gualba/Catex molí a Olesa.
Les set rescloses
Les rescloses són els elements mes característics d’un aprofitament energètic fluvial, solen ser obres molt visibles i normalment ens indiquen la presència de l’aprofitament.
És per aquesta raó que les prenem com a referència per fer aquest recorregut pels aprofitaments energètics del Llobregat a la nostra comarca.
