Comencem aquesta excursió al Cairat. Podem arribar-hi a peu des de la Puda (o des de la vila) o amb cotxe, però no recomanem aquesta opció perquè el camí és de muntanya i a vegades poc transitable per a un automòbil de turisme. La resclosa del Cairat va ser construïda l’any 1878 per a proporcionar aigua i energia a la colònia Sedó. En el riberal del costat admirem un magnífic bosc de ribera.
Des d’aquí el Montserrat es presenta feréstec, igual que el Tossal Rodó. Més a prop tenim l’antiga masia de can Tobella. Les atzavares que hi creixen en el coster sud indiquen condicions tèrmiques molt favorables. El serrat del mas Moneder i la resta de la serra de Rubió queda a la nostra esquerra i ja al darrere, hi veiem la capella de Santa Margarida, preromànica, i les masies de ca n’Estruch Vell i ca n’Estruch del Cairat.
El camí que seguirem està molt ben senyalitzat amb senyals grocs i amb bandes blanques i verdes.
Després ve un tros desboscat, que ens mostra a banda i banda els espadats del Montserrat i del Tossal Rodó. Ara passarem pel costat d’uns estrats d’arenita o gres del Buntsandstein (del començament de l’era secundària). Recordem que aquest camí es va obrir fa pocs anys per a instal·lar-hi a sota una gran canonada que porta les salmorres de la conca salina de Sallent-Súria-Cardona fins al mar.
Ara passem per una esplanada (d’una antiga extracció d’àrids), situada al final d’un torrent que baixa del Racó del Boixos. Acabada l’esplanada, entrem en una zona de més vegetació.
Els degotalls continuen i arriben a concretar-se en una font d’aigua boníssima (aquesta es pot beure amb confiança perquè a dalt només hi ha muntanya), deixem la font i al moment veiem a la dreta la boca sud del túnel anomenat Montserrat, nom ben apropiat perquè a l’esquerra se’ns apareix, magnífic, el Monestir, sobre el qual emergeixen l’Elefant, la Mòmia i els Flautats.
A l’altra banda del riu hi ha una guingueta coneguda com la Font de la Noguera (l’aigua prové de la mateixa deu que acabem de deixar, conduïda amb una mànega per sobre del riu).
Arribem al final de la nostra excursió. L’Aeri de Montserrat (l’estació queda per sobre del camí), que assenyala el límit del terme municipal d’Esparreguera.
